Lliçons de la natura
Articles d’opinió
Autor: Jesús Coines Suñé
Publicat al setmanari local l’Eco de Sitges.
Cauen els últims rajos de sol en una tarda sense data, portem ja quasi dues setmanes confinats i les ganes de sortir es fan cada cop més necessàries, però toca aguantar. Des del balco es pot observar com una munió de Cueretes blanques es disposen en el seu dormidor de l’arbrat de Can Bota i alçant molt més la vista observo els primers Falciots negres que ens avisen de l’arribada d’una esperada primavera calorosa. Unes hores més tard m’arriben els vídeos i comentaris sobre albiraments de senglars i guineus en algunes zones urbanes; la realitat és que durant les hores nocturnes la tranquil·litat i la disminució de la activitat en tots els barris de la vila provoca que la fauna prengui una major confiança alhora d’explorar uns territoris que en un passat recent eren seus.
Aquest exemple local tant il·lustratiu, ens pot servir per analitzar la problemàtica global que ens afecta actualment a tots i totes, no només com a societat sinó com a espècie. La destrucció dels habitats, la pèrdua de la biodiversitat i la pujada de les temperatures son una de les causes directes de l’aparició de noves tipologies de virus, molts dels quals en son portadors els animals salvatges. Fent referència a l’article de Sonia Shah al diari Le Monde diplomathique del passat mes de febrer “Contra las pandèmies, la ecologia”, específica amb dades d’estudis científics, que la interacció de les nostres societats amb la fauna salvatge és un factor rellevant pel desenvolupament de nous virus. La destrucció dels habitats arrel d’una urbanització massiva així com els usos d’una ramaderia extensiva i descontrolada pel consum alimentari, fan que sigui el caldo de cultiu per l’aparició de una munió de bactèries, microbis i virus que poden afectar negativament al sistema biològic humà. Existeixen exemples molts clars com és el cas del virus d’Ebola, transmès per quiròpters (ratpenats) a l’Àfrica occidental, el virus del Nil Occidental, transmès per ocells migratoris o la mateixa grip aviar, transmesa per aus aquàtiques i que va afectar a milions d’ocells destinats al consum d’aviram que es trobaven en unes condicions d’amuntegament i d’insalubritat generalitzada. Això no vol dir que cada cop tinguem de blindar-nos o aïllar-nos més davant les diferents espècies que composen la natura sinó arribar a equilibris amb elles mateixes. Canvis globals com serien ciutats més integrades en el territori que ocupen, minimitzar l’impacte o reduir la massificació urbanitzadora i aplicar criteris de sostenibilitat en tot un sistema econòmic caduc com és l’actual, son receptes claus per mitigar les diferents problemàtiques que ens posen a prova. La urgència climàtica ja està sobre cadascú de nosaltres i ha vingut per donar-nos una lliçó de humilitat i d’atenció davant un consumisme i malbaratament dels recursos sense precedents. Calen decisions i governs amb valentia per afrontar i capgirar la situació que estem vivint, i que la veu de persones expertes, professionals i tècniques siguin escoltades davant de pressions interessades que ens porten cap a un present hipotecat. És la hora doncs de tenir serenitat i valentia com a societat per tal de prendre decisions transcendentals per les futures generacions i no evocar-les a una incertesa i vulnerabilitat cada cop més creixent.
No tinc cap mena de dubte que l’actual crisis sanitària tindrà implicacions en tots els àmbits de la vida tal com la portàvem fins ara però també és una molt bona oportunitat per valorar tot allò que podem arribar a perdre en qüestió de dies per no dir en hores i minuts. La primavera continua i les pròximes pluges seran benvingudes per la flora i fauna sitgetana. Ara mateix des de casa m’imagino els raucs de granotes, reinetes i gripaus de Terramar, tot esperant de poder-los gaudir en directe o veure la connexió màgica de l’aigua a la desembocadura de la riera de Ribes, detalls que ens brinda la natura que no hauríem de perdre mai.