Sense equinoccis, no és bon oratge

Autor: Joan Vidal Baixauli

@jvbaixau

Recordeu la calidesa del darrer mes de maig, a la nostra vila? O l’extraordinària benignitat d’octubre i novembre proppassats, a Sitges, i a les seues àrees circumdants (tal i com recullen les estacions meteorològiques del parc del Garraf, de Vilanova i Canyelles)? Com més va, més es desdibuixen les estacions equinoccials a les nostres latituds.

Tanquem l’any 2023 amb uns valors del tot anòmals: a la nostra vila s’hi han registrat fins a 21 graus de màxima, a prop del solstici d’hivern i del Nadal. Aquesta inusual suavitat climatològica ens ha empès a gaudir un xic més de Sitges, llegint al solet, desbordant terrasses, o fent esport. Tanmateix, contrariats, no com correspondria en un escenari de normalitat climàtica. Perquè…certament, la calidesa del desembre, amb setmanes consecutivament (obstinadament) assolellades, no és bon oratge. És un episodi extrem, tal i com ho serien també la torrencialitat, les onades de fred, o els incendis forestals. Heu fet, darrerament, alguna excursió pel Parc del Garraf, o a l’ermita de la Trinitat? El pi blanc (pinus halepensis), que integra bona part del recobriment, juntament amb el margalló i els prats xeròfils, és un arbre, com sabeu, perennifoli i esclerofil·le, de fulla coriàcia, endurida, i s’està assecant, tot i tractar-se d’una espècie perfectament adaptada al règim pluviomètric irregular, amb estació seca, tal i com correspon a la nostra zona bioclimàtica, de clima mediterrani litoral. Un domini climàtic que s’estén, recordem-ho, des del Massís de les Gavarres fins a la Serra Gelada, o altrament, des de Calonge fins a L’Alfàs del Pi, resseguint la façana litoral de bona part del nostre àmbit lingüístic, però que ens mostra les seues variables meteorològiques notablement alterades. L’estat actual de les masses forestals del nostre municipi n’és una prova ben fefaent, amb les imatges corprenedores del marró, eixut, inert, impropi, que va estenent-se, inexorablement, per bona part del nostre paisatge, del bioma mediterrani, on el verd de les acícules retrocedeix per mor de l’aridesa.

El 2023, que ja queda enrere, ha estat l’any més càlid de la història, concretant-se amb uns valors màxims de fins a 48,2 graus a Itàlia, 50,4 al Marroc, o 49,2 a Algèria. Valors registrats a països del nostre entorn, a regions geogràfiques incloses a la nostra zona bioclimàtica. De fet, un 25% dels dies de novembre han estat els més càlids dels darrers 175 (!) anys, d’ençà que disposem de registres. Paral·lelament, mai abans han augmentat tan ràpidament els nivells de CO2 a l’atmosfera, com mai abans l’aigua de la mar ha estat tan calenta (d’acord, hem perllongat els banyets deliciosos a la platja, abellia molt, però també sabíem que tindrà un preu elevat). Què ha succeït amb la quantitat de gel a l’Antàrtida, que queda molt més a prop de les platges de Sitges que no ens pensem?

El 2023 ha estat, també, l’any d’altres rècords climatològics: sequeres, incendis i inundacions a tota Europa. Mentre tot això passa, ocorren altres fenòmens que també notarem a casa nostra: el ràpid increment actual del contingut de calor oceànica, per l’absorció de més CO2 (acidificació dels oceans), i la fusió del gel marí (més aportació d’aigua dolça a la mar, reduint-ne la salinitat) estan alentint el corrent oceànic de l’Atlàntic, que té un efecte moderador sobre el clima del nord-est d’Europa, a més d’implicacions globals. De fet, no es descarta la possibilitat que aquest corrent, aquesta cinta transportadora de calor des de les regions tropicals cap als pols, pugui arribar a col·lapsar si continua alentint-se, circumstància que es traduiria, d’una banda, en temperatures (encara) més altes i més sequera arreu de la nostra geografia, i d’una altra banda, en un important descens tèrmic al nord i al centre del continent europeu.

Què podem fer, mentrestant, des de Sitges, a més de gaudir d’aquesta benignitat tan prorrogada i tan costosa? A més d’observar les mesures decretades per l’emergència de la sequera, podem apostar més decididament per una mobilitat més sostenible: fem els moviments pendulars (del lloc de residència a la feina), i la resta de desplaçaments, amb transport públic, a peu, amb bici, o compartint cotxe, sempre que siga possible. Quants vehicles amb un sol ocupant entren i surten diàriament a la nostra vila? En un dels nostres articles anteriors, vam fer esment a les baixes xifres de desplaçaments amb bicicleta al nostre municipi. Descarbonitzar la mobilitat diària és peremptori, i més urgent que mai. Identifiquem aquells desplaçaments que podríem cobrir amb alternatives menys, o gens, contaminants. La futura zona de baixes emissions (ZBE) de Sitges també pot resultar ser una magnífica oportunitat per replantejar-nos-ho. I, si parlem dels hàbits de consum, penseu que podem continuar adquirint productes fora de temporada, produïts a l’altra punta del món? Les externalitats negatives que genera el seu transport són realment inassumibles per al planeta. Succintament, parlem de la doble lectura de les sigles RSC: la Responsabilitat Social Corporativa, i la RS del Consumidor, la que ens interpel•la per reaprendre a simplificar un xic més les nostres pautes de consum. Sabem com: adquirint productes de temporada, de proximitat, mentre recuperem, potser, algunes d’aquelles senzilles i humils receptes que, al seu torn, també contribuïen a fer del rebost de casa un espai més sostenible.