Paisatge, transformació i identitat

Article L’Art de Viure (L’Eco de Sitges)

Autor: Jesús Coines Suñé

@Coines_Jesus

Disposar d’una definició exacte del concepte paisatge esdevé un repte majúscul exposat des de d’una multiplicitat d’àmbits; començant per l’humanisme, fins acabar en la vessant de les ciències pures. En aquest sentit, tothom pot tenir una representació subjectiva del concepte, aportant-li una visió mes positiva o negativa del mateix.

El que podem arribar a consensuar en aquest punt, és que Sitges com qualsevol altre municipi del territori aporta paisatges. Em refereixo a paisatges en plural ja que no son el mateix les vistes des dels Colls i Miralpeix, que des de la plaça del Baluard ; o contemplar el litoral sitgetà damunt d’una embarcació que tenir una perspectiva urbana i del mar des del Bosc de Can Bruguera i Santa Bàrbara.

No tinc cap mena de dubte que disposar de paisatges naturals i urbans genera riquesa i oportunitats per a les nostres societats. Ara ve, el paisatge també es transforma, la història així ens ho demostra amb postals i fotografies antigues i d’altres més recents que marquen el desenvolupament del territori. Cal destacar l’urbanisme com un element transformador del paisatge i com el creixement global de la població ha impactat de front a partir del segle XX. Tampoc no ens hauríem d’oblidar del desenvolupament econòmic; amb exemples visibles com son les canteres al Parc del Garraf, la construcció dels ports en el front litoral, la urbanització de barris, la construcció d’edificis i hotels, entre d’altres.

Si ens ubiquem en el Sitges més urbà (recordar que la zona de Garraf i Les Botigues també formen part del terme municipal de Sitges) durant aquests últims 100 anys, la transformació urbana ha sigut imparable i en molts casos destructiva del paisatge natural més pintoresc. El desenvolupament dels barris del Vinyet i Terramar son probablement les parts amb millor fortuna, on es van aplicar visions i criteris innovadors i artístics amb la concepció de la Ciutat jardí del moment. Amb tot, la construcció del passeig marítim amb dos quilòmetres a tocar de la platja, ha provocat la modificació del front litoral amb un reguitzell de proves intervencionistes (espigons, illetes, dragatges) esborrant el paisatge de la badia de Sitges com a platja uniforme i natural. Punts a favor i d’altres en contra, ja ho dèiem.

Arribats en aquí em segueixen ressonant les paraules d’un gran amic, quan comenta que gran part del que s’ha fet a Sitges aquests últims anys no entusiasme gaire per no dir gens a una societat cada cop més massificada (tant per habitants com per visitants).

L’establiment i reformes de grans hotels sense personalitat, urbanitzacions amb pocs criteris estètics i pràctics per un futur sostenible, canvis en l’àmbit urbà (carrers, places, zones verdes) sense control i en mans de l’aprofitament econòmic més immediat, son alguns dels exemples d’aquestes transformacions paisatgístiques que tenen una implicació directe en la mateixa identitat sitgetana.

I aquí m’aturo, que dirien els grans artistes que van immortalitzar el poble en un entorn més amable i natural? veurien avingudes de palmeres d’altres geografies, guinguetes gegants a les minses platges i cales, hotels que des de lluny semblen transatlàntics... I on ha quedat aquella identitat del camp i de la vida marinera? certament en perill d’extinció. I l’entrada urbana de Sitges? com serà després de la urbanització de la zona de la Bòbila? i les parcel·les i carrers (poques) que encara queden per desenvolupar?

Com em referia, la transformació del paisatge afecta directament a la identitat d’una societat, és per això que des de les administracions públiques s’hauria de vetllar perquè sigui respectuosa amb tots els elements (socials, naturals, econòmics, culturals) i trobar la manera de fer-la el més sostenible possible.

Amb tot, Sitges avui dia encara gaudeix d’uns paisatges privilegiats amb marcs naturals i urbans com el Parc del Garraf, el front marí, els Colls i Miralpeix, el conjunt patrimonial urbà amb elements arquitectònics de gran interès, etc. Valorem-ho, cuidem-ho i expliquem-ho per tal conserva-ho per les futures generacions.

PD: En aquí no parlo del futur de Vallcarca i la seva possible transformació, perquè el tema donaria per un article sencer, així que...continuarà.