Sequera i verd urbà

Articles d’opinió

Autor: Ricard Vila

Publicat al setmanari local l’Eco de Sitges.

Mirem el cel des de fa dies i res de res, l’última gran aiguada i estàvem entre gralles i coets d’una Santa Tecla inacabada. Estem immersos en la tardor? Què son aquestes temperatures a novembre? algú recorda l’estiu que hem viscut amb temperatures records?. La situació d’emergència climàtica és alarmant, i a Sitges vivim el nostre drama particular tot i el “microclima” com alguns l’hi diuen, que fa d’aquest municipi, les delícies dels i les amants del sol més reptilià.

Però el drama recorre entre els carrers i places, on els arbres i el conjunt de parterres verds d’aquesta vila pateixen un estrès hídric molt visible en les seves fulles. Hem transformat Sitges pensant en una vila més en venta que sostenible, i el cas més paradigmàtic és el nou sector de La Plana i Santa Bàrbara. Exceptuant la continuació de l’Avinguda Sofia i algunes voreres amb arbrat autòcton, com son les alzines, la gran resta es configura amb grans avingudes on la gespa i arbrat exòtic prèn protagonisme. Grans parcel·les de gespa que necessiten un elevat consum d’aigua i manteniment que ja veurem com acabaran quan el propi consistori de Sitges se’n faci càrrec de tot aquest nou sector (pel que entenem la gestió i manteniment a hores d’ara va a càrrec de la Junta de Compensació). Si us diem que ens han enviat desenes de vídeos i imatges sobre aspersors encesos a ple migdia d’un mes de juliol o agost sufocant no us ho creuríeu, però ahir mateix ens continuaven enviant imatges d’aquesta situació en aquest sector de la vila. Igualment parlem del manteniment diari on brigades de jardiners/es repassen qualsevol planta o flor per ser segada per tal de disposar d’una camp verd sense el menys senyal de vida. Altre part son les palmeres plantades en les avingudes més amples el que comporta un manteniment de poda anual i tractaments fitosanitaris molt cars per combatre plagues, ep i casi ens ho deixàvem i molta ombra no es que facin!. En definitiva el que dèiem, un poble preparat per vendre’s.

Fenòmens com la sequera extrema ja son una realitat i administracions generals com la Generalitat de Catalunya ja porten mesos activant prealertes i alertes en diferents municipis del territori; de fet, a dia 3 de novembre les reserves d’aigua a Catalunya són del 35% (dades del portal sequera.gencat.cat). És molt probable que si la situació continua tinguem mesures i restriccions en el consum d’aigua.

En matèria de com mantenir el verd urbà (parcs i jardins, parterres, escocells) de Sitges hauríem d’apostar per implementar criteris de sostenibilitat com son la selecció d’espècies vegetals autòctones adaptades a la climatologia (en tenim més de 2.000 espècies) i reduir al màxim possible la instal·lació de regs per aspersió. Actualment existeixen sistemes de reg alternatius que consumeixen menys aigua i que aporten viabilitat a zones verdes més naturalitzades i integrades en l’entorn. Parlem de disposar i configurar parterres florits amb vegetació adaptada on el seu manteniment es redueixi considerablement i on guanyi un paisatgisme “garrafenc”, tot potenciant una biodiversitat amenaçada en el conjunt de pobles i ciutats d’arreu.

Sitges, si vol ser una vila florida real hauria de considerar el seu verd urbà com un pilar de l’espai públic i patrimoni de gaudi per tothom, amb una estratègia clara i amb accions transversals des de les diferents àrees del propi ajuntament (serveis urbans, sostenibilitat i acció climàtica) i perquè no, implicant a la ciutadania. Potser anem molt tard però hem d’intentar resoldre aquestes mancances ja que la configuració realitzada dels espais urbans sense gairebé cap criteri ens hipoteca cap a un futur incert i amb pronòstics ambientals cada cop més negatius. Molts municipis ja porten anys treballant sobre la matèria i adoptant una llarga experiència per fer realitat el que serà obligatori tard o d’hora: una gestió sostenible del verd urbà.

Més verd és salut, més verd ens fa més feliços i sobretot recordem que sense blau no hi ha verd.