Fer les coses menys malament no és suficient

Articles d’opinió

Autor: Jon Marín

Publicat al setmanari local l’Eco de Sitges.

Segur que heu començat a sentir a parlar de l'economia regenerativa. Podria semblar una nova sèrie d'alguna plataforma digital de continguts: "dels creadors de Desenvolupament Sostenible o del best-seller Economia Circular, ara arriba l'Economia Regenerativa, la nova bíblia de l'ecologisme".

Sí, és probable que aquest terme pugui quedar-se en l'enèsima etiqueta que perllongui la saga de la sostenibilitat parlada, però mai ben aplicada. En qualsevol cas, des de Biodiversitat Sitges creiem en la bondat d'aquesta idea.

Però, què és l'economia regenerativa?

Es tracta d'un concepte que va més enllà de la sostenibilitat. Ja no es tracta de millorar allò que fem malament. Ja no es tracta de ser neutres en carboni o de compensar la nostra petjada ecològica. Preservar el que tenim no és suficient. Es tracta de reparar, de regenerar i reconstruir el nostre entorn, de generar activitats pròsperes per a la societat i que millorin el planeta.

Des d'on actuar?

Evidentment, per generar un canvi es necessita una voluntat holística, que englobi a tots els actors: a les entitats, a les administracions, a les empreses i als ciutadans. El que està clar és que ha de sorgir des del moviment local, des de les ciutats i pobles, que són les primeres compromeses amb el seu entorn. El World Future Council defensa la ciutat regenerativa com un espai que protegeix el medi ambient, desenvolupa l'economia local i beneficia la vida social i cultural dels seus habitants. Un territori que ha de ser capaç de renovar constantment els seus recursos, que ha d'impulsar la prosperitat ciutadana i que ha de treballar per al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i lluitar contra el canvi climàtic.

Economia regenerativa a Sitges?

I tant que som capaços de generar dinàmiques regeneratives! Vivim, en gran part, del nostre paisatge natural i cultural. Si esgotem el sistema, hem begut oli.

És indispensable un canvi de model lineal a un circular on imperi la reducció de residus i la reutilització de recursos. Alguns comerços sitgetans s'han adherit, per exemple, al moviment Too Good to go (toogoodtogo.com), que lluita contra el malbaratament alimentari. Així mateix, és interessant que els restaurants de la nostra ciutat busquin solucions d'envasos retornables per adaptar-se a la nova llei de residus i evitar els envasos d'un sol ús.

Hem d'apostar per la proximitat. Per productes propis que portin la marca Sitges arreu. Cal produir a prop de casa i el comerç de proximitat ha de promoure el producte local. El petit comerç crea cohesió del territori, ocupació i comunitat. I ha de ser capaç de treballar a favor dels productors locals. Un exemple? La Malvasia Sitges. Però en necessitem més.

La biodiversitat de la que gaudim a Sitges no s'ha de protegir, s'ha de multiplicar! Tenim uns espais naturals que no només tenen una gran importància ecològica i paisatgística, sinó que són explotats econòmicament. La pressió estiuenca a la que sotmetem les nostres platges, la riera de Ribes amb el camp de golf a sobre o el parc Terramar (i el seu festival) són exemples que ens haurien de fer reflexionar sobre la importància de la seva regeneració, any rere any, sobretot per part d'aquells que més rèdit en treuen.

No podem avançar cap un model regeneratiu sense deixar de cremar petroli. Hem de limitar els desplaçaments en cotxe (de fet, ens hem d'avançar a la normativa de baixes emissions que entrarà en vigor en 2025), pacificant més carrers al centre -pesi a qui pesi- i promovent carrils bici funcionals que connectin barris, urbanitzacions i municipis propers. Tampoc podem desaprofitar els 300 dies de sol a l'any que ens podrien donar tota l'energia que necessitem per ser autosuficients.

A nivell social, hem de construir una ciutat on la ciutadania estigui al centre, tenint en compte les seves perspectives, idees i vivències; on els empresaris ofereixin un tracte i remuneració justos; on el ciutadà cada cop sigui més crític en la seva decisió de compra; on es tingui accés il·limitat a l'educació i a la cultura, que els festivals que prenen Sitges com la seva seu ens ajudin a sentir-los com a nostres.

L'economia regenerativa és exigent. El camí és llarg i haurem de replantejar-nos moltes coses. Però si volem seguir formant part d'aquest planeta i -concretament- d'aquest bonic indret que és Sitges, no ens queda una altra.