La gestió sostenible del litoral de Sitges

Article l’Art de Viure (L’Eco de Sitges)

Autor: Jesús Coines Suñé

(@Coines_Jesús)

Començo aquestes paraules amb un previ avís de que no sóc cap expert en l’àmbit de les dinàmiques litorals marines, però m’agradaria donar alguns punts de vista sobre la jornada i debat de la gestió de la sorra per a la sostenibilitat de les platges de Sitges, celebrada el passat 15 de setembre a l’Edifici Miramar i organitzada pel propi ajuntament del municipi, així com una visió més subjectiva sobre el litoral de Sitges.

Primer de tot, en menys de 100 anys, Sitges ha experimentat tot tipus de transformacions profundes des diferents àmbits: socials, econòmiques, paisatgístiques, urbanístiques, entre d’altres. Hem de recordar moltes de les postals icòniques i fotografies històriques on l’aigua del mar arribava ben ve a l’actual plaça de la Fragata i on les embarcacions de pesca prenien tot el protagonisme d’un poble eminentment mariner. No existien els ports ni els espigons actuals, i el sector del Vinyet i Terramar constituïa una fina línia de platja duna amb zones de còdols (encara es poden trobar a les platges de La Barra, Terramar i Cellerot) provinents de la desembocadura de la riera de Ribes i d’altres rieres menors, actualment canalitzades i que provoquen tants de problemes a les diferents platges durant els episodis de pluges torrencials.

Arriba el 1925, una data rellevant pel municipi ja que s’inicien les obres d’urbanització del passeig marítim i amb aquestes, s’esdevé per una banda, una magnífica joia i finestra al mar de més de 2 quilòmetres per gaudi de locals i visitants; però a la vegada una sentència clara a la dinàmica natural litoral, imprescindible pel manteniment de la costa sitgetana. Amb el passeig marítim establert, els temporals marítims començaven a impactar cada cop amb més virulència provocant danys importants a la façana litoral. Proposta? la configuració d’un seguit d’espigons disposats en diferents angles i el dragatge de centenars de milers de metres cúbics de sorra de l’espai marí amb la conseqüent degradació de tots els hàbitats i biodiversitat marina. I em deixo la creació de la platja de les Anquines, amb una relació directe a l’Hotel Terramar Palace, la urbanització del Port d’Aiguadolç i la configuració de les illetes per salvar les noves platges de La Barra i Terramar, etc. D’aquells anys, recordem les imatges de la platja de La Ribera o fins i tot de la desapareguda Bassa Rodona plenes d’arena i amb fileres d’hamaques i para-sols, però gràcies a dragatges massius i agressius cap a un entorn marí cada cop més empobrit. Com podeu veure, dècades i dècades de transformacions i pedaços urbanístics rigiditzant i modificant cada cop més la costa.

En aquest punt, queda molt clar que la urbanització massificada a primera línia de mar ha estat un dels despropòsits ambientals més importants però a la vegada ha generat un paisatge que ja forma part de la nostra identitat social sitgetana.

Tornant a la jornada sobre la gestió de la sorra per una sostenibilitat litoral (es poden recuperar totes les ponències a la pàgina YouTube de l’Ajuntament de Sitges) ens adonem de la complexitat de la problemàtica amb enfocaments diferenciats i sense cap unanimitat tècnica o de propostes que garanteixin mantenir una estabilitat del litoral sitgetà.

Espigons amb una orientació i disposició diferenciada, espigons submergits, “Biorocks”, esigons inflables, etc. Està clar que la proposta que es consolidi haurà de venir fonamentalment de l’àmbit tècnic expert, tot aplicant el difícil equilibri dels criteris de sostenibilitat ambiental i econòmics. A més a més cal tenir molt present, la importància que té el paisatge. Una projecte amb elements durs i transformacions importants com son els espigons, alteren i modifiquen aquest paisatge, que en el cas de Sitges és un dels actius més importants del municipi i de pertinença social.

En definitiva, un parell de coses tinc molt nítides: primera, la zona urbanitzada del centre de Sitges ha avançat a la línia de mar, i segon, que amb la transformació abans esmentada entre d’altres, hem dinamitat una dinàmica natural litoral que ens aboca a una situació de vulnerabilitat davant dels efectes de l’emergència climàtica. Més de 30 anys parlant sobre el tema, i els que queden!